diumenge

Sant Jordi

Jo crec que és el dia més maco de l'any, per amor, per amistat, per sentiment de país, i perquè representem la tendresa amb una senzilla rosa i el seny amb un bon llibre.

I aquest any més mai, bona diada per tothom, però sobretot per tots aquells que fan que surti el sol encara que caiguin pluges torrencials, que lluiten contra els teus dimonis sense fer-li cas als seus, a tots aquells que somriuen per fora i s'ofeguen per dins i el seu salvavides ets tu.

PRESIDENT, CONSELLERS, CONSELLERES, RAPERS, CDR...


Catalans, Espanyols, Ciutadans del món, persones de bé i bones persones.
Bona Diada de Sant Jordi a tothom.

#LLibertatPresosPolítics



Un retall de pell més ...





Em demanes que sigui capaç de transcriure tot el que els meus ulls veuen, fent-te reviure el que la meva pell sent per banyar-te en els meus moments.

És la senzillesa de la vida que transcorre en la mirada, aquesta tendresa que s'escorre entre els meus dits i m'acaricia la pell en el sentir de les petites coses.

Sense límits ni esperes, sense angoixes ni penes, és l'aliment de l'ànima quan troba en ella mateixa la seva font per ressorgir.

I et penso en una intensa esgarrifança recorrent-me a l'albada, com una postal impregnada de nostàlgia en blanc i negre on el teu record la il·lumina de color.

I et perdo en la distància de la teva vida i la meva, on et retrobo en el tros que neix de trossets de les dues.

I m'alimento de la calor del sol, del color de la sorra, de les aromes de l'aire que em remunten a altres mons submergits en cadascuna de les dunes que travesso lentament per no desvetllar el misteri que jeu sota els meus peus.

No hi ha un altre racó on despullar l'ànima quan els sentits prenen la justa mesura per viure intercalant-se entre els ossos i la pell.

I respiro cadascuna de les escenes que transcorren davant meu fins a perdre-les en l'horitzó deformades i reconvertides en aire per fondre's en algun núvol enrabiat que dibuixa absències.

I és llavors quan sé que el meu món es redueix al contorn del ser que l'habita, on el silenci, la solitud, l'amor i la fé en els altres són trossos de pell que fugen espaordides de les paraules, on em basto amb imaginar un futur nu en algun lloc sense nom ,sent tan poderosa que m'atreveixo a desafiar amb els ulls oberts a cels i inferns inventant vides interminables.

Sense respostes, només rendida a la sorra que sota els peus em guia per la vida que uns altres somien.


PD- Us haig de dir que per fí m' he atrevit i el meu primer llibre "Retalls de Pell" ja s' esta començant a modelar, falta molt encara, estic seleccionant texts però començar és el primer pas per tot.

Això va de LLIBERTAT companys



En totes les diferents etapes de la meva vida sempre m' he considerat defensora de les causes justes, siguin del color que siguin i pertanyin a qui pertanyin. 

Jo no puc ni sé, mirar-me des de la vorera i amb indiferència la vida, com dirien els meus pares i ara em diu el meu fill, " cal que et fotis en tots els merders"?. 

Doncs si cal, clar que cal, i em cal perquè el meu avi matern era republicà de la Pobla i la seva historia no va ser justa, els avis paterns d' Almeria van morir exiliats a França i el meu pare va passar la seva adolescència al camp de refugiats d' Argelers.

I he sentit molt parlar a casa meva d' injustícies, de pors, de política, sempre dins la cordialitat que teniem tots de pertànyer malgrat l' ideologia de cadascú, a un sol bàndol , el de la llibertat, tolerància i respecta. 

I jo sempre ho he dit, no sóc independentista des de sempre, de fet sabeu que he passat molta part de la meva joventut a l',estranger i no tenia la necessitat de ser mes que ciutadana del mon i integrar-me al país que m' acollia aprenent el seu idioma i la seva cultura, sempre des de les meves arrels.

Però darrerament des de que veig tanta ignorància, i no perquè no pensin com jo, tothom es lliure de ser i pensar com vulgui , m' adono que a la vida cada vegada menys gent busca el mateix que busco jo, que no es altra cosa que ser conseqüent amb un mateix, i no fer d' aquesta societat consumista una forma de vida.

A mi tant em refot l' origen de cadascú, els respecto tots, i tinc complicitat amb gent d' arreu, el que no em refot tant és que es parli i es manipuli sobre Catalunya i els catalans amb tanta ignorància, uns perquè no tenen res a perdre, formen part del mobiliari urbà d' una societat que mentre cobrin a final de mes, els hi es indiferent l' ensenyament, la sanitat, la llibertat, o la santa inquisició, això si, que no els hi toquem la butxaca dons llavors son els abanderats de totes les causes justes...

I altres que tenen el numero ben pres d' aquests ignorants, els hi diuen el que volen escoltar i tot es permès perquè no hi ha separació de poders i perquè el "difama que alguna cosa queda" es un article tant en vigència de la constitució, com el de la corrupció. 

Però com sóc jo i les meves circumstancies, tinc ja una edat, un fill criat,i res a perdre i tot a guanyar, aposto per una Catalunya millor, de mes persones entre tanta gent i sobretot una Catalunya justa e igualitària i m' agrada molt el mirall on m' estic reflectint tots aquest mesos, el de l' esperit del 1-O, a cegues amb el meu PRESIDENT Carles Puigdemont, amb el que no hi creia massa, tot cal dir-ho al principi, i al que m' ha guanyat el cor.

Quan jo era joveneta un amic dels meus pares que venia a dinar cada diumenge a casa, quan explicava les seves batalletes a la vida, exiliat a França també em va dir " no et conformis mai en viure a mitges, en estimar a mitges, en sentir a mitges, perquè aquestes meitats mai faran de tu una dona sencera".

Per això quan ja he passat mes de la meitat de la vida,la resta la vull gaudir i beure-me-la sencera en llibertat.

La resta que fotin el que vulguin, faltaria mes !!!


dijous

Estimat President

Estimat President.
M' agradaria asseure' m amb vostè a un racó de la vida per fer- li arribar el sentiment de molts catalans que estem lluitant per la dignitat del nostre petit Pais.

Ahir va ser una decepció brutal, ja sabem que ho tenim molt difícil, però no hem arribat fins aquí per donar un pas enrere o per continuar igual.

Desprès dels missatges que he llegit avui i que han sigut publicats en un mitja a les ordres del regim, mes preocupat en desvirtuar la realitat de Catalunya i en enfonsar el procés català que en condemnar els corruptes que els governen, encara tinc mes clar el meu sentiment polític.

La feblesa, les pors, les dubtes son humanes i hi ha moments on tots tenim dret a deixar- nos anar, sobretot si es porta temps sense la família i lluny del teu entorn, sotmès a tota classe de peranys, mentides i manipulacions del concubinat al regim espanyol.

No juguem la mateixa lliga, som d' altra mon com deia Raimon i això es difícil d' entendre des de un món indecent ple de vanitats.

A mi no m' ha decepcionat PRESIDENT, no dubti en sentir-se respectat, estimat però sobretot valorat per tot el que esta fent per tirar endavant aquest somni de ser lliures.

I ara mateix no sé si la decisió de Torrent és una jugada magistral d' escacs perquè vostè sigui investit President amb totes les garanties, o l' han venut, vull pensar que no, però si ha sigut així serà la mort política de ERC, perquè la gent sortirem al carrer i li tornarem el lloc que li pertoca.

SEMPRE i PER SEMPRE amb vostè, perquè és de les persones mes legals i decents que ha conegut la política i ves per on, és dels nostres, i és l' unic PRESIDENT reconegut de la REPÚBLICA CATALANA.

Gràcies PRESIDENT per tot i per tant.
Seguim!!


diumenge

Crec en el poder de la imaginació per refer el món
alliberar la veritat que hi ha en nosaltres
allunyar la nit
 transcendir la mort
encantar les autopistes
congraciar-nos amb els ocells
 i assegurar-nos els secrets dels bojos...

( James G. Ballard )


Pau i llibertat per tothom, i que la vida tingui la generositat de deixar-nos bolcar tot el nostre amor envoltat en temps...



Llibertat ...


No vull que valguis la pena, vull que valguis el temps, que valguis els riures, que valguis els moments, que valguis les mirades, que valguis els somnis, que valguis les paraules, que valguis les renúncies, que valguis els canvis, que valguis els empipaments...

Que valguis la vida...




No cal fer una pel.licula....




Tota la setmana empassant-me la publicitat al vespre a Be-Mad de " 50 Sombras de Grey " i sincerament pregunto:

Perquè tan rebombori amb aquesta pel.licula?

No la he vist ni penso fer-ho, però vaig llegir el llibre i em vaig divertir mes amb les " 50 sombras de Gregorio" que al menys era còmica, que amb aquest manual protocol·lari de perversions en parella com qualifiquen alguns i perversions encara no sé perquè. 

Que voleu que us digui, a qui pot sorprendre un cos desinhibit a les ordres dels sentits?

Un mon de dos, on tot esta ja esta inventat i no diu res nou, un amor pletòric que omple les solcs de dues pells que es complementen per viure`s en aquesta història de luxúria, de màgia, i en aquesta desinhibició divina que té una parella que s' estima sense prejudicis.

I penso, molt malament està qui en aquesta historia veu un referent de res.


PD- Això si la musica de la pel.licula, totes les cançons impressionants !! !!!!